Problema del món actual
La dona a Iràn
Les dones iranianes lluiten des de fa anys per la igualtat de drets. El règim iranià no tolera cap moviment de dones. Involucrar-se en el combat per la igualtat de gèneres pot costar molt car. A pesar de la discriminació de la dona en la llei i en la pràctica, els iranians han aconseguit un nivell elevat d'educació i exercixen papers destacats en la societat, però continuen pràcticament absents dels llocs en què es prenen les decisions. Les dones iranianes poden conduir automòbils, muntar negocis i viure una vida quasi normal en el recinte d'una casa tancada. En la vida pública, la separació de sexes és evident. Encara que comencen a botar purnes del canvi: el vel és obligatori en el carrer, però la majoria desafia la norma i mostra part del seu cabell. Tampoc està ben vist el maquillatge, i els seus llavis destaquen carregats de carmí.
En este context, les enamores de roba ajustades s'han convertit en símbol revolucionari per a la segregada dona iraniana. La llei, no obstant això, posa a les dones a mercé de marits zelosos recolzats per normes troglodites que seguixen vigents. El Codi Civil consagra que el cap de família és sempre l'home, mentres dóna ales a la subjectivitat masculina en temes sensibles: "El marit pot prohibir a l'esposa l'exercici de qualsevol professió o treball que vaja contra els interessos de la família o de la seua dignitat.